J. LLOP S.

02 nov. J. LLOP S.

Estima Blanco Grané els espais oberts, li plau pintar paisatges, però també aflora l’intimisme quan se centra en bodegons, en temes d’interior; llavors deixa que la llibertat creadora marqui la seva obra, segueix camins imaginatius, de destrucció i construcció, fent sorgir una nova realitat. Descompòn els diferents plans, estructura amb força, la taca de color adquireix un valor especial en materialitzar-se en un traç definidor; tot és reconeixible però al mateix temps tot es converteix en pauta imaginativa, en una finestra oberta a quasi tot l’impossible i que Blanco Grané converteix en una realitat contemplada amb una nova mirada.

Davant els camins trillats, Blanco Grané avança per nous rumbs, els seus, els que sent, i a través d’aquests estableix una comunicació amb l’espectador.