24 oct. J. LLOP S.
L’obra de Blanco Grané és vitalista, enèrgica, impulsiva; hi ha una gran intensitat transmissora en ella. Sap expressar-se de manera rotunda, amb un toc de grandiositat, fins i tot de manera extravertida, com si li faltés espai, tela, per poder desenvolupar tot el cúmul d’idees, especialment en els seus bodegons, en els quals estableix zones diferenciades: la base, sempre matèrica i rimant una gamma tonal en jocs d’ombres, i la composició en si, en la qual elements molt diferents comparteixen espais explicant densitats cristal·lines, suaus brillantors de recipients, en un joc de formes pur i intens.
L’oli, ben empastat, utilitzat amb abundància, assoleix grossors que confereixen relleu als seus temes. Es percep el gest del pinzell, l’impuls generat per l’energia deixant empremta descriptiva mentre ens expliquen llums i claritats. A Blanco Grané li atreu el paisatge, i de manera especial el mar; visions de costes, d’extenses platges de sorres daurades acariciades pel sol, de mars de vegades serens d’altres cresps, tot això sota un cel blau en el qual els núvols adquireixen tons i proporcionen solucions brillants.
Sorry, the comment form is closed at this time.