En l’obra de Blanco Grané s’imposa la força expressiva controlada; impuls huracanat que sap dominar; explosió matèrica que des del seu inici sap on situar. Manera de fer que posa al servei de la seva visió de la Costa Brava, o el paisatge de la Catalunya interior, com a tema i motiu, però més aviat com a curs i fins i tot justificació per a una personalitat pictòrica extravertida, impulsiva, gestual i forta. Blanco Grané utilitza una dicció matèria i converteix l’oli en un corrent de lava que nascuda al volcà de la seva inspiració es precipita sobre la tela i la recorre; la seva habilitat rau a reconduir l’onatge, dominar-lo i aconseguir al seu torn una neteja tècnica que li permet recuperar tons, sobreposar capes, en situar-ho tot al lloc precís perquè la descripció aparegui i sigui reconeixible i identificable. Són paisatges eterns, contemplats en un moment donat i expressats pictòricament.
Blanco Grané és un pintor d’emocions, de sentiments, inclús diria que de passions que sap materialitzar en obres assentades sobre un dibuix i composició equilibrada que es vesteix amb llums ajustades que eviten l’impacte gratuït i se centren en allò més essencial, en el que és fonamental, establint d’aquesta manera un diàleg propi, personal, amb la bellesa.
J. Llop S.