ANGEL MARSÁ

24 oct. ANGEL MARSÁ

Blanco Grané, un pintor que transcriu el paisatge – l’entorn natural – no com a mera impressió repetitiva, sinò més aviat com a expressió assumida del propi temperament, de la seva pròpia autenticitat.

Així no pinta un paisatge, sinó el seu paisatge, versió estricta del paisatge vist a través d’un temperament. I a partir d’aquestes precisions prové la resta: l’accent personal, el llenguatge plàstic adequat, la riquesa matèrica, l’amplitud i gravetat dels acords cromàtics, el rigorós accent expresiu, en suma.

I aquesta es la clau de la pintura de Blanco Grané, la seva genuïna dicció personal.

Mai l’anècdota prevaleix sobre les ordenacions plàstiques, formes i colors reassumeixen el seu propi llenguatge expresiu i aconsegueixen unificar la dicció segura, sòbria i coherent, més enllà de qualsevol servitud reiterativa i mimètica.